Insistència amb els caps blancs al parc

A finals de maig vaig intentar repoblar un triangle àrid de terra d'un parc de Barcelona el nom del qual no mencionaré per raons de seguretat. Resultats sense embuts: vaig fracassar. Encara no hi creix res.

L'espècie escollida van ser caps blancs (Lobularia maritima). Avui insistiré amb la mateixa espècie, però incorporaré unes petites millores a l'estragègia de guerrilla: barrejaré les llavors amb terra humida i posaré la barreja en una bosseta hermètica.

En aquesta foto mostro els tres ingredients: llavors (els meus soldats), bossa de plàstic hermètica i terra.

Les condicions ideals són utilitzar llavors de producció pròpia, però en aquest cas n'utilitzaré de comercials.

Aquí mostro el procés amb detall. He introduït uns quants pessics de terra humida a la bosseta, i ara faré el mateix amb les llavors que tinc al palmell de la mà.

Ja tenim la mescla preparada. Amb una arma així ens podem passejar tranquil·lament per la ciutat anant a la feina per exemple, i si divisem un racó no conquerit per la vegetació, n'hi podem buidar el contingut. Dur a sobre una ampolleta d'aigua seria ja ideal, però en aquests dies plujosos de tardor també tenim les de guanyar sense.

En aquesta foto mostro la meva acció completada. La terra més fosca enmig del terreny pedregós és la meva descàrrega de vida en aquest erm indret. Els dies plujosos com aquest 12 d'octubre són propicis per dues raons:

• La humitat que hi ha a l'aire i a la terra amararà d'aigua la nova terra amb les llavors i no farà falta regar amb ampolleta d'aigua. (Les cel·les de Sant Boi estan plenes de persones descobertes buidant ampolles d'aigua de manera furtiva).
• hi ha escassa presència humana, amb la qual cosa el risc de ser descoberts és menor. També per la mateixa raó no farà falta recórrer a les estratègies de dissimulament/distracció habituals com fingir converses de mòbil, mirar el rellotge com si esperéssim algú amb qui hem quedat allà, etc...

Ens en tornaríem a casa ben satisfets i cofois de la feina ben feta si no fos perquè just al costat de l'escenari de conquesta i generació de nova vida hi ha una escena d'acabament de la vida: un ocell moribund que no fa cap mena de cas al grapat de molles de pa triturades escampades al seu voltant. Aquest pobret no podrà veure el triomf dels caps blancs.

Els propers dies faré un seguiment d'aquesta zona. Si la pluja no acompanya sí que m'acompanyarà una ampolleta d'aigua. Aquest racó ha de ser conquerit per les flors amb olor de mel dels caps blancs.