3r intent de conquesta amb caps blancs

Maig del 2013.
2013, May.

L'any passat vaig fer una bona actuació amb l'intent de conquesta d'un tros erm amb plantes de caps blancs, mediterrànies, autòctones i ben adaptades a aguantar el tipus amb substrats de baixa qualitat. Però després del transplantament no les vaig anar a regar amb la freqüència que calia...i van morir.

Last year I did a good actuation with the attempt to conquer a barren place with sweet alyssum plants, mediterranean and thus well adapted to withstand harsh conditions and grow well with low quality substrates. But, after the transplant I did not go often enough to water the plants...and they died.

Aquest any cal ser més constants.
This year we must be more perseverant.

Objectiu: Convertir aquest tros erm de terra pedregosa...
Goal: Transform this barren place of rocky soil...

...en un tapís de verd i blanc dominat per vegetació on dominin els caps blancs (Lobularia maritima).

...into a green&white carpet dominated by vegetation with prevalence of sweet alyssum (Lobularia maritima).

OK, deixem de flipar-nos i comencem en petit.

OK, forget fantasies and let's begin slowly.

La setmana que ve, si no plou, l'hauria de regar. I si pot ser, plantar-hi una altra planteta al costat. Així podrem transformar aquest trosset estèril de Barcelona en una zona d'aliment per a pol·linitzadors, insectes herbívors, depredadors i augmentar la biodiversitat.

The next week I should water it, if it doesn't rain. And, if possible, planting another plant besides would be great. This way we can transform this barren place of Barcelona into a zone with food for pollinators, herbivore insects, predators and thus increase the biodiversity.

Caps blancs al Carrer Aragó

Diumenge 18 de març de 2012 al carrer Aragó hi ha una nova espècie que intentarà sobreviure no gaire lluny de romaní i sàlvia, els caps blancs.

Em dirigeixo cap allà amb aquest grup de caps blancs (Lobularia maritima):

Aquest és el lloc que he decidit ocupar amb els meus caps blancs.

He rascat la terra i hi he fet lloc per la nova planta, l'hi he posada, i l'he regada amb una ampolleta de mig litre d'aigua.

I m'ha quedat així.

De tant en tant hi passaré a buidar-hi ampolletes d'aigua perquè la pobra planteta no passi set. A veure si aquesta setmana plou. Si la primavera és plujosa aquestes plantes podrien conquerir tot el parterre per propagació de llavors.

Triomf dels caps blancs al parc!

Estem d'enhorabona!

Unes setmanes després d'haver sembrat els caps blancs al parc, petites plàntules ja ocupen una part del tros que vull ocupar. Un tros triangular de terra àrida i no poblat per cap espècie vegetal... FINS ARA.

A continuació mostro unes fotos dels petits soldats vegetals de Lobularia maritima:

S'observen amb perfecta claredat a les plàntules les fulles primàries (arrodonides) juntament amb els parells de fulles adultes (més allargades) característiques dels caps blancs.

A uns quants centímetres de distància encara hi ha un altre cap blanc disposat a cobrir de verd aquest terreny àrid. La humitat que s'observa a la terra és deguda a la meva primera intervenció: he buidat un bric de 200 mL d'aigua sobre la zona per ajudar els petits.

I a continuació mostro un vídeo on es visualitza l'entorn i la situació:

Insistència amb els caps blancs al parc

A finals de maig vaig intentar repoblar un triangle àrid de terra d'un parc de Barcelona el nom del qual no mencionaré per raons de seguretat. Resultats sense embuts: vaig fracassar. Encara no hi creix res.

L'espècie escollida van ser caps blancs (Lobularia maritima). Avui insistiré amb la mateixa espècie, però incorporaré unes petites millores a l'estragègia de guerrilla: barrejaré les llavors amb terra humida i posaré la barreja en una bosseta hermètica.

En aquesta foto mostro els tres ingredients: llavors (els meus soldats), bossa de plàstic hermètica i terra.

Les condicions ideals són utilitzar llavors de producció pròpia, però en aquest cas n'utilitzaré de comercials.

Aquí mostro el procés amb detall. He introduït uns quants pessics de terra humida a la bosseta, i ara faré el mateix amb les llavors que tinc al palmell de la mà.

Ja tenim la mescla preparada. Amb una arma així ens podem passejar tranquil·lament per la ciutat anant a la feina per exemple, i si divisem un racó no conquerit per la vegetació, n'hi podem buidar el contingut. Dur a sobre una ampolleta d'aigua seria ja ideal, però en aquests dies plujosos de tardor també tenim les de guanyar sense.

En aquesta foto mostro la meva acció completada. La terra més fosca enmig del terreny pedregós és la meva descàrrega de vida en aquest erm indret. Els dies plujosos com aquest 12 d'octubre són propicis per dues raons:

• La humitat que hi ha a l'aire i a la terra amararà d'aigua la nova terra amb les llavors i no farà falta regar amb ampolleta d'aigua. (Les cel·les de Sant Boi estan plenes de persones descobertes buidant ampolles d'aigua de manera furtiva).
• hi ha escassa presència humana, amb la qual cosa el risc de ser descoberts és menor. També per la mateixa raó no farà falta recórrer a les estratègies de dissimulament/distracció habituals com fingir converses de mòbil, mirar el rellotge com si esperéssim algú amb qui hem quedat allà, etc...

Ens en tornaríem a casa ben satisfets i cofois de la feina ben feta si no fos perquè just al costat de l'escenari de conquesta i generació de nova vida hi ha una escena d'acabament de la vida: un ocell moribund que no fa cap mena de cas al grapat de molles de pa triturades escampades al seu voltant. Aquest pobret no podrà veure el triomf dels caps blancs.

Els propers dies faré un seguiment d'aquesta zona. Si la pluja no acompanya sí que m'acompanyarà una ampolleta d'aigua. Aquest racó ha de ser conquerit per les flors amb olor de mel dels caps blancs.

Un lloc pels CAPS BLANCS

Una de les millors candidates per aconseguir l'èxit a la conquesta dels espais abandonats de Barcelona són els caps blancs, Lobularia maritima.

No fa falta comprar-ne llavors. Aquesta és la fàbrica de llavors de caps blancs que tinc a casa:


Poso un paper blanc a sota...


Sacsejo una mica la planta i...
...obtenim les municions per l'atac.


La incursió ha tingut lloc al mateix parc que vaig escollir amb els trèvols de la sort. He vist un racó desproveït de vegetació. Serà difícil de conquerir perquè hi toca un sol calcinant durant moltes hores al dia:

Zona en procés de conquesta per caps blancs. 22 de maig de 2010.

Zona en procés de conquesta per caps blancs, vista de prop. 22 de maig de 2010.

Amb un parell d'ous i sota els primers (bé, els segons) raigs de sol del dia, he escampat les llavors per sobre d'una part del tros a conquerir, i hi he buidat una ampolleta d'aigua a sobre. Les pluges previstes pel següent dimecres seran benvingudes!

Els primers dies intentaré supervisar el nou protectorat i si al cap d'una setmana no germina res, s'haurà de repetir l'operació.

Comencem amb trèvols de la sort

Dissabte 22 de maig de 2010. M'inicio en el guerrilla gardening.

Lloc objectiu: Un parc de Barcelona el nom del qual no revelaré.

He començat plantant 2 bulbs de trèvols de 4 fulles, per portar sort a totes les operacions futures. L'espècie és Oxalis sp. Em temo que no és l'espècie ideal per fer una bona conquesta perquè li agrada força l'aigua, però l'he plantada molt a la vora d'un mur de pedra que li donarà hores d'ombra i humitat.

Aquí una foto dels 2 bulbs:

M'he assegut al mur amb el mòbil a la mà i adoptant postures de "neng" esperant un col·lega per aparentar normalitat a la vista d'uns jubilats asseguts a un bar. He furgat amb un bastonet, he introduït els bulbs, els he enterrat i després els he buidat la meva ampolleta d'aigua a sobre.

I aquí una foto de la seva ubicació al parc. (Els bulbs, ja enterrats, òbviament no es veuen).

Ara, a esperar a veure què passa. I algun dia a ajudar una mica amb una ampolleta d'aigua. Allà és molt fàcil fer-ho i no crides gaire l'atenció a plena llum del dia.

Sobre Gardening Guerrilla Barcelona

El Gardening Guerrilla Barcelona és un experiment que, surti com surti, aportarà coneixement sobre la natura.

Es tracta d'intentar ocupar zones urbanes no utilitzades amb espècies vegetals autòctones mediterrànies.

Abans de seguir, afegiré un petit vocabulari amb paraules que s'utilitzaran en aquesta pàgina.

-actuació, atac, incursió, introducció, ràtzia: acció d'introduir una espècie vegetal a una zona urbana. És un atac contra el gris de la ciutat.

-espionatge, inspecció: observació d'un lloc on es pretén introduir una espècie vegetal.

Continuem...

Què poden aportar aquests experiments?

- Coneixement sobre el cicle vital de les espècies vegetals utilitzades als experiments.

- Sentir admiració per la gran fortalesa i resistència d'aquestes plantes mediterrànies davant les duríssimes condicions que les nostres plantes de balcó mai no aguantarien.

- Satisfacció personal per contribuir a generar trossets verds a la ciutat on vius.

Modus Operandi

- Detectar un espai susceptible de ser ocupat

- Observació d'aquest espai durant uns quants dies previs a l'ocupació: a quines hores hi ha menys presència humana, si la gent trepitja aquest terreny o no, si ajupir-s'hi davant i buidar-hi una ampolla d'aigua pot generar trucades a ambulàncies amb destinació a Sant Boi, etc...

- Introducció de l'espècie o espècies vegetals al lloc d'interès


Maneres d'introduir una espècie vegetal:

a) Sembra de llavor/bulb. Altament recomanada. Avantatges: Absència de trauma post-transplantament a la planta, la sembra es fa en un temps molt curt (avantatge si estàs actuant a plena llum del dia i voltat de tafaners amb mòbils a qui agrada trucar a la guàrdia urbana). Desavantatge: No provoques un enverdiment del paisatge de manera immediata i la satisfacció triga més a arribar.

b) Plantació. En principi no recomanada, tot i que es poden fer experiments per veure'n els resultats. Avantatges: enverdiment immediat. Desavantatges: pot precisar un manteniment (visites fortuites al lloc equipats amb ampolletes d'aigua endinsats en el perill de la nit o esquivant mirades fortuïtes de dia).